El dia 22 d’abril de 2024 va començar el nostre vuitè viatge solidari, aquesta vegada amb destí Kenya. Després d’un dia intens amb moltes hores de vol, vam arribar per fi a Nairobi, on un cop fora de l’aeroport, amb totes les maletes i material solidari, ens va rebre una comitiva dels AFC Leopards, club contra el que disputaríem el partit amistós, de la millor manera possible, amb música i ball.
Amb poques hores per recuperar el cansament del viatge, les ganes del grup i l’escenari que ens esperava per realitzar l’entrenament, el Nyayo National Stadium, van fer il·lusionar de valent a tothom.
Una benvinguda meravellosa del club local i els seus representants, encapçalat pel seu president, van donar pas a l’intercanvi de presents. Al finalitzar, sessió d’entrenament en una tarda poc calorosa i amb pluja final. La pilota, les rialles, fotografies i molt bon rotllo per afrontar el gran partit de l’endemà.
L’equip va arribar amb l’esperit i l’emoció pròpia d’un partit d’aquest nivell. L’AFC Leopards és l’equip nacional, el del president, el que més afició arrossega al país. L’escenari era immillorable, un Nyayo National Stadium amb unes 14.000 persones al camp, banda de música, animació i la presència de les màximes autoritats del país, entre ells el president de Kenya, el senyor Ruto.
Bona temperatura i les emocions a flor de pell, tant en el camp com a la grada. El partit va començar amb un guió propi d’allò que un desitja, el 0-1 de Rubén, en una jugada estratosfèrica, no solament feia créixer la llegenda del jugador amb 3 gols al continent, també de donar un avantatge del tot inesperada. Tot i això, els Leopards van accelerar i abans del descans es posaven amb un 2-1 al marcador.
A la segona un mal inici feia que el resultat obris un forat força complicat, 4-1, encara amb molts minuts per endavant i el cansament acumulat. Però un gol d’una conducció de Domin amb assistència a un jugador local que ens havien cedit pel partit, i el gran gol d’en Tijan, acabat d’incorporar-se, ho ajustava tot cap a un final increïble.
Tot i les darreres ocasions, el 4-3 va ser definitiu i la festa final entre públic, rivals i nosaltres celebrant l’esforç, va ser la traca final.
Senzillament, si haguéssim d’escollir una sola paraula seria inoblidable
L’expedició va entrar dins l’assentament de Kibera, un dels més grans actualment d’Àfrica. La teranyina de carrers i camins laberíntics, s’enfilen dins un nucli caòtic on abans tot era bosc.
Un contrast de realitats, les deixalles i residus queden delimitats per la línia de tren que dóna pas a un magnífic camp de golf, una imatge impactant. Dia de visita pels diferents projectes de Kubuka, a la planta de reciclatge de plàstic i de blocs de formigó, i també de l’escola. Es tracta d’una entitat que té permissió crear un desenvolupament sostenible centrant-se en l’educació i sensibilització en temàtiques d’acció climàtica i l’emprenedoria social com a motor de canvi, donant suport a projectes que neixin i perdurin gràcies a l’esforç i apoderament de la comunitat beneficiària del barri.
Durant la visita al centre, els nens i nenes i el Ramassà varen compartir moments emocionants i una actuació musical com agraïment.
També vam poder conèixer els projectes de KiCA, entitat local de que disposa d’un espai creatiu de vídeo, dansa, música i art, amb una marca pròpia de #madeinkibera.
Després d’un àpat local, ens dirigíem a jugar un partit amb els guanyadors d’un torneig de barri, partit on el camp, l’expectació i els nens i nenes, varen convertir-lo en una nova festa, amb un final ple de càntics i abraçades.
Per tancar el dia quedava la visita a la residència de l’ambaixadora d’Espanya, on la recepció oficial va ser compartida amb les 40 persones del nostre grup, els membres de Kubuka, representants de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès i, com no, Rift Valley Expeditions.
Vàrem aprofitar l’acte per fer l’entrega a Kubuka dels 900 kg. de material solidari i el xec amb l’aportació final de 3.700€.
Com cada any, vam tenir l’oportunitat de conèixer millor la realitat del país, les seves comunitats i tradicions.
La ruta cap a les planes de Loita ens va oferir imatges fantàstiques de zebres, monos i algunes panoràmiques de gran bellesa. Cap al migdia arribàvem a Loita Plains i ens establíem a Majimoto. Els Massais ens esperaven. La seva hospitalitat, història, costums i conèixer tots els detalls que volien compartir, va fer que ràpidament es guanyessin l’estima del grup, compartint moments increïbles que mai oblidarem.
Els últims dies de la nostra estada a Kenya els vam gaudir entre el Parc Natural del llac Nakuru i el Llac Naivasha. Una autèntica experiència visual pels seus paratges i riquesa en biodiversitat que et fa mantenir tots els sentits en alerta per copsar la bellesa natural que teníem davant dels nostres ulls.
El dia 30 de març vam tornar cap a casa carregats d’emocions i amb l’agraïment d’haver pogut compartir tants moments inoblidables a Kenya.
Aquest any vam presentar el conte solidari “Kyalo descubre la tribu Masái”, fet per la mateixa ONG Kubuka. El conte apropa la realitat del continent africà i ajuda a conèixer una mica millor el poble massai.
Tots els fons recaptats amb aquesta iniciativa van anar destinats a finançar el projecte de sensibilització i educació sobre gestió de residus i reciclatge que l’ONG duu a terme dins de l’assentament de Kibera.